Com jugar al Texas Hold'em

Vols gaudir d’una partida gratuïta de Texas Hold’em? Aquí trobaràs els principals detalls del Texas Hold’em que t’ajudaran a aprendre el joc, incloent-hi les regles, les mans, les diverses variants d’aquest tipus de joc i més.

El Texas Hold’em és una de les variants de pòquer més populars del món. Malgrat la seva relativa senzillesa, el Texas Hold’em és un joc que es pot jugar seguint una varietat gairebé infinita d'estratègies i tàctiques.

Per a començar a jugar partides de Texas Hold’em és important entendre’n les regles bàsiques:

• Es reparteixen dues cartes a cada jugador, que ningú més pot veure (anomenades “cartes de mà”).
• El repartidor o crupier reparteix cinc cartes (cartes comunitàries), tres alhora, després una altra i una altra. Aquestes cartes les poden utilitzar tots els jugador per a lligar la millor mà possible de cinc cartes.
• Abans i després de revelar cadascuna de les cartes, els jugadors tenen el seu torn per a apostar. Per romandre a la mà i veure la següent carta, tots els jugadors hauran d’haver posat la mateixa quantitat de fitxes al pot (excepte si un jugador ja estigui all-in).
• La millor mà de pòquer de cinc cartes s’emporta el pot. El jugador pot utilitzar qualsevol combinació amb les set cartes disponibles per a formar la millor mà de pòquer de cinc cartes amb cap, una o dues de les seves cartes de mà.

A l’Hold’em, un símbol conegut com a “botó” o “repartidor” indica quin jugador és el repartidor de la partida actual. Abans que comenci la partida, el jugador assegut immediatament després del botó en el sentit de les agulles del rellotge, ha d’apostar, obligatòriament, una quantitat que es coneix com a la “cega petita”. El jugador situat després de la cega petita en el sentit de les agulles del rellotge posa la “cega gran” que normalment és el doble que la cega petita (les cegues poden variar segons els nivells d'aposta i l’estructura amb la qual es juga).

Als jocs amb límit, la cega gran és igual a l’aposta petita, i la cega petita és, generalment, la meitat de la cega gran, però pot variar segons els límits d’apostes. Per exemple, en una partida amb límit de 2 €/4 €, la cega petita seria d’1 € i la cega gran, de 2 €. Per exemple, en una partida amb límit de 15 €/30 €, la cega petita seria de 10 € i la cega gran, de 15 €.

Als jocs pot limit i sense límit, les quantitats es refereixen a la mida de les cegues (per exemple, en una partida d’Hold’em 1 €/2 €, la cega petita és d’1 € i la cega gran, de 2 €).

En funció de l’estructura exacta de la partida, és possible que es requereixi apostar un “ante” (un altre tipus d’aposta obligatòria, normalment més petita que qualsevol cega, que han d’efectuar tots els jugadors de la taula).

Ara, cada jugador rep les seves dues cartes de mà. A continuació, comencen les apostes, amb el jugador situat a l’esquerra de la cega gran (posició anomenada under the gun o UTG), en el sentit de les agulles del rellotge.

Al Hold’em, igual que passa amb altres formes de pòquer, les accions disponibles són no anar, passar, apostar, igualar o apujar. Aquestes opcions estan disponibles segons l’acció que realitzin els jugadors. Si encara no ha apostat ningú, un jugador pot passar (rebutjar apostar mantenint les seves cartes), o apostar. Si ja ha apostat algun jugador, els següents jugadors poden retirar-se, igualar o apujar. Igualar l’aposta significa apostar la mateixa quantitat que el jugador anterior. Apujar significa no solament igualar l’aposta anterior, sinó també augmentar-la.

Després de veure les seves cartes, cada jugador té l’opció de jugar la seva mà igualant o apujant la cega gran. L’acció comença a l’esquerra de la cega gran, la qual cosa es considera una aposta “en viu” en aquesta ronda. Aquell jugador té l’opció de retirar-se, igualar o apujar. Per exemple, si la cega gran era 2 €, podries igualar amb 2 € o apujar amb un mínim de 4 €. A continuació, l’acció continua en el sentit de les agulles del rellotge.

Atenció: L’estructura d’apostes varia segons les diferents variants del joc. A continuació hi trobaràs informació sobre els diferents tipus d’aposta a Hold’em amb límit, Hold'em sense límit i Hold’em pot limit.

L’aposta continua a cada ronda d’apostes fins que tots els jugadors actius (que no s’hagin retirat) hagin apostat la mateixa quantitat al pot.

Es reparteixen tres cartes comunitàries descobertes a la taula. Això és coneix com a “flop”. A l’Hold’em, les tres cartes del flop són les cartes comunitàries, disponibles per a tots els jugadors que encara segueixen a la mà. Les apostes al flop comencen amb el primer jugador actiu situat després del botó, en el sentit de les agulles del rellotge. Les opcions d’apostes són similars al preflop; no obstant això, si ningú ha apostat fins ara, els jugadors poden passar i cedir el torn al següent jugador actiu en el sentit de les agulles del rellotge.

Quan finalitza la ronda d'apostes corresponent al flop, es reparteix el “turn” boca amunt a la taula. El turn és la quarta carta comunitària a l’Hold’em (també anomenada “quart carrer”). S’inicia una nova ronda d’apostes, començant pel jugador actiu immediatament després del botó en el sentit de les agulles del rellotge.

Quan finalitza la ronda d’apostes corresponent al turn, es reparteix el “river” o “cinquè carrer” boca amunt a la taula. El river és la cinquena i última carta comunitària en una partida d’Hold’em. El jugador actiu assegut immediatament després del botó en el sentit de les agulles del rellotge torna a ainiicar la ronda d’apostes, i s’apliquen les mateixes normes que al flop i al turn.

Si, un cop completada la ronda d’apostes, queda actiu més d’un jugador, l’últim jugador que va apostar o apujar mostra les seves cartes. Si no ha realitzat apostes a la ronda final, el primer jugador actiu situat després del botó en el sentit de les agulles del rellotge serà el primer a mostrar les seves cartes. El jugador amb la millor mà de pòquer de cinc cartes guanya el pot. En cas que hi hagi diversos jugadors amb mans idèntiques, el pot es reparteix a parts iguals entre els jugadors amb les millors mans. Segons les regles de l’Hold’em, tots els pals tenen el mateix valor.

Un cop s’hagi adjudicat el pot, comença una nova mà d’Hold’em. El botó es mou ara cap al següent jugador, en el sentit de les agulles del rellotge, es tornen a apostar les cegues i antes, i tornen a repartir-se noves mans a cada jugador.

Al Texas Hold’em hi ha 1.326 combinacions possibles per a les mans inicials. No obstant això, com que els pals no tenen valor en aquesta variant de pòquer, moltes d’aquestes combinacions tindran el mateix valor abans del flop. Si eliminem les combinacions idèntiques, hi ha 169 mans inicials al Texas Hold’em.

Els asos de mà són la millor mà inicial preflop. Tanmateix, si la teva mà no millora amb les cartes de la taula, només tindràs una parella. De manera particular, als pots amb diversos jugadors, pot no resultar una mà prou forta com per a seguir jugant-la a les rondes d’apostes posteriors, o guanyar la mà si s’arriba a la confrontació.

A les partides heads-up (contra només un rival), és habitual jugar una amplia varietat de mans inicials, sobretot quan és té el botó.

Malgrat això, als jocs amb diversos jugadors (en què es juga contra diversos rivals) necessites ser més selectiu amb les teves mans inicials, i tenir en compte la teva posició a la taula i les accions dels teus rivals. Les mans que acostumen a presentar una jugabilitat important són, entre d’altres:

• Les millors parelles: AA i KK són les millors mans inicials al Texas Hold’em. És poden jugar amb una enorme confiança i agressivitat preflop, i no dubtis a posar les teves fitxes al centre de la taula en aquesta fase si en tens l’oportunitat. QQ i JJ són les següents millors parelles, que també es poden jugar positivament, encara que s’ha d’actuar amb cura si es dispara l’agressivitat preflop, o si al flop hi ha cartes més altes.
• Parelles petites: les parelles petites a mitjes, com ara 44 o 66, són bones per a jugar-les a les posicions tardanes si pots veure el flop de manera relativament barata, per a intentar aconseguir un trio al flop. Si ho fas, la teva mà estarà ben oculta davant els rivals amb majors parelles o cartes més altes. És recomanable retirar-se si hi ha molta acció preflop, o si t’enfrontes a una aposta després que el flop no t’hagi afavorit.
• Connectors del mateix pal: cartes amb números consecutius i del mateix pal (per exemple, J i 10 de cors). Aquestes cartes presenten una gran jugabilitat postflop i et poden oferir l’oportunitat d’aconseguir escala o color. Es recomana jugar moltes d’aquestes mans amb diversos jugadors o quan tens moltes fitxes, ja que poden fer-te guanyar grans pots contra jugadors amb mans inferiors, com dobles parelles i trios.
• Un as i una altra carta del mateix pal: mans com A4 de cors et donen l’oportunitat d’aconseguir escales, però, sobretot d’aconseguir color amb la carta més alta. Igual que abans, pot resultar molt rentable contra els jugadors amb mans inferiors, sobretot jugadors que també poden aconseguir color amb cartes inferiors. A més, un as i una altra carta del mateix pal és una mà molt bona per a anar de catxa davant pujades de preflop. Tenir un as implica que bloqueges les combinacions d’asos que el teu rival o rivals poden tenir. I si t’igualen, la teva mà segueix tenint una jugabilitat raonable postflop.

Entendre la classificació de les mans, més enllà de les teves mans inicials, és molt important per a jugar la millor mà de cinc cartes de les set disponibles.

El Texas Hold’em utilitza la classificació tradicional de mans altes al pòquer:

• L’escala reial: escala 10-A del mateix pal
• Escala de color: cinc cartes del mateix pal, en ordre consecutiu
• Pòquer: quatre cartes del mateix valor i una carta desaparellada o kicker
• Full house: tres cartes del mateix valor i d’altres dues també del mateix valor
• Color: cinc cartes del mateix pal
• Escala: cinc cartes de valors consecutius.
• Trio: tres cartes del mateix valor i dues cartes desaparellades
• Doble parella: dues cartes d’un mateix valor, combinades amb d’altres dues cartes del mateix valor i una cinquena diferent
• Parella: dues cartes del mateix valor i tres cartes desaparellades
• Carta alta: no hi ha cartes del mateix valor ni cap altre tipus de mà

Hi ha més informació sobre la classificació de les mans, incloent-hi exemples de mans de pòquer, a la secció Com jugar.

Les regles de Hold’em són les mateixes per a les partides de pòquer amb límit fix, sense límit i pot limit, amb certes excepcions:

• Texas Hold'em amb límit
  Les apostes a Hold’em amb límit s’efectuen en quantitats predeterminades i estructurades. Abans i durant el flop, totes les apostes i els augments han de ser iguals a la cega gran. Al turn i el river, totes les apostes i les pujades doblen el seu valor. A Hold’em amb límit es permeten fins a quatre apostes per cada jugador a cada ronda d’apostes. S’hi inclouen una (1) aposta, una (2) pujada, una (3) repujada i un un (4) cap (pujada final).

• Texas Hold'em sense límit
  L’aposta mínima a Texas Hold'em sense límit és igual a la cega gran, però els jugadors poden apostar en qualsevol moment totes les seves fitxes.
  
  Pujada mínima: A Hold’em sense límit la pujada ha de, com a mínim, igualar l’aposta o l’increment anterior de la mateixa ronda. Per exemple, si el primer jugador que actua aposta 5 €, el segon ha d’augmentar un mínim de 5 € (amb la qual cosa l’aposta total és de 10 €).
  
  Pujada màxima: la quantitat de les teves fitxes (les que tens sobre la taula).
  
  A Hold'em sense límit no hi ha límit al número de pujades permeses.

• Texas Hold'em amb límit
  L’aposta mínima a Hold’em pot limit és igual a la cega gran, però els jugadors poden apostar en qualsevol moment el que hi hagi al pot.
  
  Pujada mínima: la pujada ha de ser com a mínim igual a l’aposta o l’increment anterior de la mateixa ronda. Per exemple, si el primer jugador que actua aposta 5 €, el segon ha d’augmentar un mínim de 5 € (amb la qual cosa l’aposta total és de 10 €).
  
  Pujada màxima: la mida del pot, que es defineix com a la suma del pot actiu i totes les apostes de la taula més la quantitat que el jugador actiu ha d’igualar abans de pujar.
  
  Exemple: si el pot és de 100 € i no ha hagut una acció prèvia a la ronda d’apostes, un jugador pot apostar un màxim de 100 €. Després d’aquesta aposta, és el torn del següent jugador en el sentit de les agulles del rellotge. Aquell jugador pot retirar-se, igualar 100 € o apujar qualsevol quantitat entre el mínim (100 € més) i el màxim. L’aposta màxima en aquest cas és de 400 €: el jugador ha d’igualar 100 €, per la qual cosa el pot augmenta a 300 €, per a després pujar altres 300 €, arribant a l’aposta total de 400 €.
  
  A Hold'em pot limit no hi ha límit al número de pujades permeses.

• Texas Hold'em mixt
  A Hold’em mixt, el joc varia entre rondes d’Hold’em amb límit i sense límit. En general, les cegues pugen quan el joc passa de sense límit a límit per a garantir la consistència de la mida del pot a cada joc. Les regles per a apostar a cada ronda són les corresponents a aquesta partida, tal com es descriu anteriorment.

Al software de PokerStars no és possible apostar menys del mínim o més del màxim. La barra i finestra d’apostes només et permeten apostar quantitats que es trobin dins dels límits permesos.

Si vols aprendre a jugar al Hold’em, descarrega el software de PokerStars i uneix-te a qualsevol dels nostres jocs de diners ficticis on pots competir en línia contra altres jugadors. A diferència dels nostres jocs de pòquer amb diners reals, pots conèixer amb tots els pèls i senyals el joc i totes les regles del Hold’em sense arriscar diners.

A més de Texas Hold’em, també oferim moltes altres variants de pòquer. Visita la nostra página de Jocs de pòquer per a obtenir-ne més informació.