Les regles del pòquer en línia

Al nostre lloc web hi trobaràs els jocs de pòquer més populars al món, com Texas Hold’em, Omaha i molts d’altres.

En general, el guanyador de cada mà de pòquer és el jugador que té la mà de major valor un cop es mostrin totes les cartes al final de la mà en curs (la qual cosa s’anomena “confrontació final”) o bé el jugador que realitza l’última aposta no igualada per ningú més i així guanya sense necessitat d’arribar a la confrontació.

No saps amb seguretat si un color supera una escala? No recordes quines mans formen un full? Pots trobar tota la informació que necessites saber sobre la classificació de mans a la taula que apareix a continuació (fes clic aquí per a obtenir-ne més informació). Les mans més fortes estan a la fila superior, d’esquerra a la dreta, mentre que la mà més dèbil possible és una simple carta alta.

Els jocs de pòquer acostumen a incloure una aposta obligatòria, com la cega gran i la cega petita a les modalitats de Hold’em i Omaha. Aquestes apostes obligatòries suposen el punt de partida de qualsevol mà de pòquer, el primer incentiu que els jugadors tenen per a guanyar la mà. L’acció derivada de les següents rondes d’aposta augmenta encara més la mida del pot.

Després de repartir les cartes inicials, els jugadors han d’actuar per torns, en el sentit de les agulles del rellotge.

Cada jugador acostuma a poder realitzar una de les següents accions quan arriba el seu torn d’actuar:

• Passar: passar vol dir evitar l’oportunitat d’obrir les apostes. Els jugadors només poden passar si durant la ronda actual ni hi ha apostes i, després de fer-ho, li correspon intervenir al següent jugador en el sentit de les agulles del rellotge. Si tots els jugadors actius passen, segueixen a la mà i la ronda es considera finalitzada.
• Apostar: els jugadors poden apostar si no hi ha d’altres que ho facin durant la ronda actual. Un cop realitzada una aposta, els altres jugadors han de “igualar-ne” l’import per seguir a la mà.
• No anar-hi: els jugadors que es retiren perden les seves cartes i no poden guanyar ni tornar a intervenir durant la mà en curs.
• Igualar: els jugadors poden igualar si altres jugadors han apostat durant la ronda actual. Per a fer-ho han d’igualar l’aposta més alta realitzada.
• Apujar: els jugadors poden apujar si altres jugadors han apostat durant la ronda actual. Per a fer-ho, han d’igualar l’aposta més alta realitzada i, a continuació, realitzar d’altra, superior. Tots els següents jugadors hauran de veure la pujada o apujar un altre cop (“reapujar”) per a seguir a la mà.

A les diverses variants del pòquer es fan servir diverses rondes d’apostes. Texas Hold’em i Omaha són dos dels jocs de pòquer més populars al món, i les seves estructures d’apostes són idèntiques: quatre rondes d’apostes anomenades preflop, flop, turn i river.

La ronda d’apostes preflop comença quan tots els jugadors han rebut les seves cartes de mà, abans que es reparteixi cap de les cartes comunitàries; les apostes al flop es realitzen un cop repartides les tres primeres cartes comunitàries; les del turn, després d’haver-se repartit la quarta carta comunitària; les del river, després d’haver-se repartit la cinquena i última carta comunitària.

En cada ronda d’apostes, les apostes continuen fins que tots els jugadors hagin igualat les apostes realitzades o s’hagin retirat (si no es realitzen apostes, la ronda es completa un cop tots els jugadors hagin passat). Quan finalitza la ronda d’apostes, comença la següent ronda de repartiment o apostes, o bé es completa la mà.

Aquí hi ha un exemple d’una mà de Texas Hold’em després d’haver-se repartit totes les cartes. Com pots veure, els jugadors poden utilitzar qualsevol de les seves dues cartes de mà amb qualsevol de les cinc cartes comunitàries per a formar la millor mà de cinc cartes possible; en aquest cas, pots utilitzar les teves dues cartes de mà i tres de les cartes comunitàries per a formar una escala.

1. Les cartes de mà dels teus rivals
2. Cartes comunitàries
3. Les teves cartes de mà

Un cop igualada l’última aposta o pujada durant la ronda d’apostes final, es realitza la confrontació; els jugadors que siguin actius han de mostrar o anunciar les seves mans, i el jugador o jugadors amb la mà més forta guanya el pot.

Els jugadors acostumen a mostrar les seves mans en ordre en lloc de fer-ho tots alhora. Diversos jugadors poden compartir un pot, el qual es reparteix de diverses formes en funció de les regles del joc i de valoració de la mà de cada jugador en comparació amb la dels seus rivals.

Els límits d’apostes es refereixen a l’import amb el qual els jugadors poden obrir i apujar. En general, als jocs de pòquer ens hi trobem els següents tipus: sense límit, pot limit o límit fix.

• Sense límit: en jocs de pòquer amb estructura d’apostes sense límit, cada jugador pot apostar o apujar qualsevol import, fins apostar totes les fitxes que tingui en un moment determinat, en qualsevol ronda d’aposta, i sempre que sigui el seu torn d’intervenir.
• Pot Limit: en jocs amb una estructura d'apostes pot limit (límit de pot), cada jugador pot apostar o apujar qualsevol import, fins un màxim de la mida del pot actual en aquest instant.
• Límit fix: en jocs de pòquer amb estructura d’apostes de límit fix, cada jugador pot igualar, apostar o apujar, però només un import fix. L’import fix de qualsevol ronda d’apostes s’estableix prèviament.

Als jocs amb límit i pot limit, la columna “Apostes” del lobby de PokerStars indica la cega petita i la cega gran de la partida mentre que, als jocs mixts, les apostes que apareixen al lobby són els imports d’aposta en cas dels jocs amb límit. A les rondes pot limit i sense límit, les cegues acostumen a ser, en general, la meitat de les cegues dels jocs amb límit

És possible que hagis vist alguna escena de pòquer en una pel·licula en què un jugador s’enfronta a una aposta de més fitxes de les quals té, i es veu obligat a jugar-se un rellotge, un cotxe o alguna altra possessió per a continuar jugant la mà Això pot servir per a generar un efecte dramàtic, però el pòquer no s’acostuma a jugar així a la vida real.

Tots els jocs del nostre lloc es juguen amb les anomenades “table stakes” (les fitxes de la taula), la qual cosa significa que al llarg d’una mà només es poden utilitzar les fitxes que eren en joc al principi de cada mà. La regla de “table stakes” té una aplicació anomenada “all-in”, que imposa que un jugador no pugui ser forçar a renunciar una mà de pòquer pel fet de no tenir prou fitxes per igualar l’aposta.

Si un jugador no té prou fitxes per igualar l'aposta, es determina que va all-in El jugador pot guanyar la part del pot al qual dona lloc amb la seva última aposta. Les accions posteriors d’altres jugadors formen part d’un “pot secundari”, que no pot ser guanyat pel jugador que ha anat all-in. Si més d’un jugador va all-in durant una mà, pot haver-hi més d’un pot paral·lel.

Ara que ja coneixes les regles, què t’atura? Descarrega el nostre producte i juga-hi!