Cultura del casino

La paraula “casino” es reconeix de seguida a tot el món. A Itàlia, d’on ve aquest terme, es diu casinó. A Alemanya, Suècia i Finlàndia: kasino. A Polònia: kasyno. A Portugal: casino. A Romania: cazinou. A tot arreu fa referència a un lloc on la gent es reuneix per a apostar jocs.

La paraula “casino”, que te el seu origen a l'italià i al llatí, significa literalment “casa petita” i està formada de l’arrel “casa” i el sufix diminutiu “-ino”.

La primera casa d’apostes reconeguda per un govern va ser Il Ridotto de Venècia, l’any 1638. No obstant això, el primer ús del terme italià “casino” es va registrar l’any 1744. Aquesta paraula es va estendre a Itàlia per a designar una villa o una residencia d’estiu. Posteriorment, s’utilitzava per a referir-se a un lloc on la gent es reunia per a dur a terme activitats d’oci, incloent-hi el joc. L’any 1820, un llibre anglès sobre Itàlia indicava que “casino” tenia diversos significats, entre els quals s'incloïen “una casa d’apostes” i “un joc de cartes”.

^ Torna a dalt

Independentment si ets en un gran recinte de casino de Las Vegas o Macau, o jugant des de casa, el casino té un idioma propi desenvolupat al llarg dels segles. De fet, molts dels termes han arribat al llenguatge quotidià. Les expressions que fem servir per a guanyar o perdre, sort i fins i tot salut i mort reflecteixen la importància dels jocs de casino que juguem.

La vida i les cartes: podràs triomfar si jugues bé les teves cartes. Quan toca parlar clarament, poses les cartes sobre la taula. Et sents aclaparat? Segurament no saps quina carta quedar-te. Algú té avantatge en algun assumpte perquè juga amb les cartes marcades. Qui disposa encara d’un últim recurs per a aconseguir alguna cosa, guarda un as en la màniga. Si a algú se li endevinen les intencions, se li coneixen les cartes.

Apostes a la vida: si alguna cosa pot no pot sortir malament, és una aposta segura. Si assumeixes un gran risc per a aconseguir els teus objectius, t’hi jugues tot. Igual que al pòquer, quan algú menteix exageradament, et llença una catxa.

Suerte en la vida: ¿te va bien la vida? Estás pasando por una buena racha. Correr el dado es sinónimo de tener buena suerte. Dar bien el juego significa que alguien tiene buena suerte. Es normal hablar de la vida en términos de juego. En muchas ocasiones, hay que jugársela, a veces incluso jugárselo todo a una carta. ¿Alguien actúa a dos bandas, con doblez? Juega a dos barajas. Sort a la vida: et va bé la vida? Estàs passant una bona ratxa. Donar bé el joc vol dir que algú té bona sort. És habitual parlar de la vida en termes de joc. En moltes ocasions, hem de jugar-nos-la, a vegades fins i tot jugar-nos-ho tot a una carta. Es pot trobar més expressions d’aquest tipus .

La vida i els jocs antics: moltes expressions populars procedeixen dels jocs oblidats fa molt de temps. El faraó va ser el joc de casino més popular als Estats Units a finals del segle XIX. Podies entrar en qualsevol cantina i trobar-t’hi el Wyatt Earp o a Doc Holliday jugant al faro. (El fet de jugar contra personatges graponeres i de poca confiança pot haver contribuït a la desaparició del joc). Diverses expressions relacionades amb el joc de faraó han sobreviscut el joc durant més d’un segle com, per exemple, jugar a dues bandes, jugar a dues baralles o agafar el bou per les banyes.

D’altres expressions perdurables es van originar als jocs que pocs jugadors de casino podrien reconèixer: deixar a l’estacada (procedent del joc de taula francès Lorche o Lurch), embull (del joc medieval Rgmarole), gentussa (també del joc Rigmarole o de jocs similars), risc (del joc Hazard).

^ Torna a dalt

Ruleta la ruleta es va originar a França, i el seu nom ve de la paraula francesa que significa “una roda petita”. És possible que el famós científic i matemàtic Blaise Pascal hagués participat a la seva invenció. La seva ànsia per trobar una màquina de moviment perpetu va portar a la invenció de la roda d’aquest joc, que gira pràcticament sense fricció. Hi ha jocs de l’antiga Anglaterra en què s'emplenaven elements semblants a una ruleta, com Roly Poly, Ace of Hearts, and Even-Odd. També hi ha antics jocs italians amb elements igualment semblants, alguns d’ells fins i tot es van esmenar a les memòries de Casanova, com el Biribi i l’Hoca.

Ruleta americana i europea: malgrat l’obsessió americana d’establir l'estàndard en tots els aspectes de la vida, no es pot dir que ho hagin aconseguit en el cas de la ruleta. La versió americana, que suma el 00 al disseny europeu amb els números 0-36 oferint els mateixos pagaments que la versió europea, atorga al casino un avantatge insalvable, com reconeixen diversos patrocinadors. La versió europea ha desenvolupat fins i tot nous incentius per als jugadors com les apostes En Prison i La Partage que ofereixen protecció addicional a determinades apostes ante i els espantosos zeros. Els casinos americans van agafar el costum de donar a cada jugador fitxes un color diferent, una comoditat innecessària per a un joc poc popular. Fins i tot aquí els francesos s’han inventat el nom ficheur per al dispositiu mecànic que es fa servir per a ordenar les fitxes de diversos colors.

Ruleta russa: no és un joc, ni una ruleta, tan sols és russa. L’expressió fa referència, literalment, a colora una bala en un revòlver, fer girar el tambor (com una roda de la ruleta) i accionar el gallet. En algunes novel·les russes del segle XIX es descrivia aquesta temeritat i, després de la primera Guerra Mundial, es va expandir una llegenda sobre desapiadats (o insensats) oficials russos que la practicaven. Malgrat que siguin pocs els incidents de gent que hi jugués que s’hagin registrat de manera veraç, la ruleta russa ha adquirit una enorme fama a novel·les, pel·lícules i altres representacions d’escenes bèl·liques. Abans de tot, l’expressió s’ha filtrat a la cultura popular com a metàfora de la crueltat del destí.

^ Torna a dalt

El joc que actualment es diu blackjack o 21 s’ha jugat sota diverses regles i noms durant més de 600 anys. Hi ha referències escrites a un joc espanyol, el treinta i uno, que daten 1440.

Miguel de Cervantes, l’autor del Quixot, va descriure de manera general les regles en una novel·la de l’any 1613. Les variants en altres paisos incloïen: quinze a França, ventiuna a Espanya, sette e mezzo a Italia i bone ace a Anglaterra. (Bone ace pot haver estat el primer joc en què el valor dels asos és u o venti-un.)

El joc de més popular de totes aquestes variants va ser el vingt-et-un (21), que va guanyar fama a França a principis del segle XIX, en part degut a l'interès que va mostrar Napoleó Bonaparte. A principis del segle XX, alguns establiments americans van intentar augmentar la popularitat del 21 pagant als jugadors un bon de deu vegades més la seva aposta si aconseguien un 21 natural amb una jota de piques. Aquesta pràctica finalment es va abandonar, però el nom del joc s’hi va quedar.

^ Torna a dalt

Daus: en anglés els daus dels casinos moderns s’anomenen craps. A molts paisos aquest és el nom que rep aquest joc. En diversos idiomes el nom del joc és igual al de l’objecte que es fa servir: daus o el joc dels daus (català), Würfelspiel (alemany), kości (polonès), zaruri (romanès). Igual que a molts jocs de casino, el seu origen i etimologia són incerts i provoquen disputes. El joc de daus azzahr que venia d’Aràbia es va fer popular a Inglaterra amb el nom d’hazard. La tirada de daus de menor valor es diu crabs (crancs). Segons altres relats, el nom ve de la paraula francesa crapaud (granota), ja que s’hi jugava a carrers i voreres, en que els jugadors s’asseien a la gatzoneta per a arribar als daus.

Daus: fer rodar els daus (“bones”, ossos) és un ritu d’iniciació al casino. Les peces de joc més antigues trobades per arqueòlegs són daus fabricats amb l’astràgal d’una ovella (l’os situat sobre el calcani o l’os del taló. Els primers daus de sis cares descoberts a Mesopotàmia (nord de l’actual Iraq) es daten al 3000 a. C. Estan marcats amb punts en lloc de números perquè l'estandardització dels símbols als daus (1300 a. C.) és anterior al sistema numèric hindu-àrab (datat al 700 a. C.).

^ Torna a dalt

La slot tradicional es data entre les dècades dels 70 i dels 90 del segle XIX. Les màquines de monedes es van començar a conèixer ràpidament com a maquines de ranures (slot machines, en angles) per la ranura (slot) on es posaven les monedes. A Anglaterra s’anomenen fruit machines (màquines de fruites) per la popularitat de les imatges de fruites als corrons giratoris. Les primeres màquines incorporaven corrons mecànics i l’obligació del propietari a pagar el jugador. La primera slot popular “moderna” va ser la Liberty Bell de Charles Fey, creada a l’última dècada del segle XIX. Els corrons de la Liberty Bell s’aturaven en seqüència, recollien les monedes del jugador en una tremuja i les pagaven de manera automàtica en un cubell. En soroll de les monedes o objectes de metall, sobretot quan queien en cascada al cubell, es va convertir en un soroll característic dels casinos en què aquestes màquines es van fer populars. Òbviament, la palanca que iniciava la seqüència del joc, ha acabat donant a aquestes maquines el seu sobrenom universal de bandits d’un braç (one-armed bandits, en angles).

La popularitat de les slots ha sobreviscut la modificació de gairebé tots els elements originals. Les lectures digitals i els ordinadors han substituït els corrons mecànics. Els botons han complementat o substituït les palanques. Fins i tot el so de les monedes s’ha atenuat de manera significativa: els jugadors els introdueixen de manera silenciosa. Es paguen amb tiquets canviables al casino o als caixers automàtics in situ. La característica estampa dels tipis jugadors d’aquestes slots, amb guants i cubells de plàstic gegants amb monedes, pràcticament ha desaparegut.

^ Torna a dalt

Bacarà: el seu nom ve del joc italià del baccarà, i la majoria de variants han romàs fidels al nom original. Punto banco fa referència al jugador i a la banca, els dos elements dels quals consta el bacarà, encara que la paraula banco també la pronuncien els jugadors que aposten tots els seus diners. És un dels pocs jocs de cartes i casino, nom dels quals ha sobreviscut molts segles de joc.

La paraula bacará en realitat fa referencia a la pitjor má del joc, de la qual el resultat total és zero. Durant el joc s’apliquen termes francesos, com La Grande (un nou natural repartit a les primeres dues cartes) i La Petite (un vuit natural). El banquer (croupier a França) és qui reparteix la mà i controla el joc i les cartes. La banca (en ocasions, anomenada shooter) és l’última a rebre cartes i intervenir al joc. A vegades, el joc el porta un anunciador. Una paleta és un objecte de fusta que es fa servir per a moure les cartes que es troben dins de la sabata. Quan no es pot resoldre qui és el guanyador de la mà, es considera que hi ha un empat.

^ Torna a dalt

Tots els jocs de casino estan relacionats amb els números. És per això que els jugadors de casino acostumen a tenir supersticions sobre la majoria d’ells.

Sis: el número 6 es considera de mala sort perquè és “el número de la bèstia” (666) tal com ho descriu l’Apocalipsis, 13:18. A la cultura asiàtica, no obstant això, aquest número significa que tot va bé. Les persones que juguen a la ruleta de manera freqüent es burlen d’aquesta superstició: la suma dels números del disseny és de 666.

Set: moltes cultures consideren el 7 el número de la sort. Ho pensaven els grecs antics. Pitàgores considerava que el 7 era el número perfecte. També hi havia set deus romans i egipcis, les meravelles del món antic, els antics Buddes i els deus japoneses de la bona sort. A l’Antic Testament es recull que Deu va descansar el setè dia. Els israelites van fer caure les muralles de Jericó encerclant-les set vegades. Al Nou Testament es citen 7 segells al Llibre de l’Apocalipsi, 7 virtuts celestials i 7 sagraments. Aquestes idees són contraries a les tradicions xinesa, vietnamita i tailandesa, en què es considera que el 7 porta mala sort.

Vuit: el número de més sort segons la tradició xinesa. Una serie de 8 és encara millor perque en xines mandarí, el so de la paraula “vuits” s’assembla al de la paraula “prosperitat”. En cantonés, 8 sona de manera semblant a la paraula que es fa servir per a referir-se a la bona sort. El vuit es considera un número de mala sort en l’India, per la seva relació amb les paraules usades per “trencar”.

Tretze: existeix fins i tot un terme per a referir-se a la por al número 13, la triscaidecafòbia Aquesta superstició es va desenvolupar a partir de la llegenda bíblica de Judas, que va ser el tretzè d’arribar a l’Últim Sopar, el primer d’abandonar-lo i que va acabar traient-se la vida.

De fet, molts dels altres números es consideren de bona o mala sort segons la seva nacionalitat i cultura. De hecho, muchos de los demás números se consideran de suerte o mala suerte en función de tu nacionalidad y cultura. El tres se considera número de la suerte en Suecia e Italia, pero de mala suerte en Vietnam y Japón. El cuatro se considera número de la suerte en Alemania, de mala suerte en China, Taiwán, Singapur, Malasia, Japón, Corea y Vietnam. En Noruega se cree que el nueve da buena suerte, mientras que en Japón es mala. El diecisiete se considera de buena suerte en Italia. El tres es considera número de bona sort a Suecia i Italia, però de mala sort a Vietnam i al Japó. El quatre es considera número de bona sort a Alemanya i de mala sort a la Xina, al Taiwan, Singapur, Malàisia, Japó, Corea i Vietnam. A Noruega es considera que el nou és un número de bona sort, mentre que al Japó, de mala. El disset es considera un número de bona sort a Itàlia.

Seguint un impuls, un parroquià d’una església a prop del casino de Monte Carlo, s’hi va dirigir després de la missa de diumenge, i va apostar al 36 a la ruleta. Acabava d’entonar l’himne número 36. Va guanyar i l’hi va explicar als seus amics. Diumenge posterior, tots van anar a l'església. En acabar la missa amb l’himne 27, un grup excepcionalment gran de fidels va anar al casino i va apostar al número 27. Encara que aquest número no va resultar guanyador, els que van mantenir les esperances van tornar a omplir l'església una setmana després. El capellà, que ja sospitava quin era el motiu real pel qual s’hi reunien, va decidir entonar els himnes amb números superiors al 36, el més alt de la ruleta. L'assistència a missa aviat va tornar a la seva afluència original.

^ Torna a dalt

En la seva obra Monaco and Monte Carlo (1912), Adolphe Smith descrivia diverses supersticions que va presenciar al Casino de Montecarlo. Una dona va fer lliscar una moneda de cinc francs en una cerimònia amb el Papa i la moneda va quedar beneïda. La va portar al casino i va guanyar a la ruleta. El seu company, no obstant això, va perdre a la ruleta i es va queixar tan amargament que la dona li va permetre fer servir la moneda que li havia donat sort. El company va aposar immediatament i va perdre la moneda. Smith també parlava d’una dona gran que va mostrar el cor d’un ratpenat que guardava a la bossa i amb el qual tocava les monedes amb qué jugava a la ruleta com si fos un talismà.

^ Torna a dalt

Alguns jugadors de casinos consideren que utilitzar l’entrada principal del casino dona mala sort. Quan es va estrenar el MGM Grand a Las Vegas, l’any 1993, va augmentar la por a la mala sort per haver dissenyat l’entrada principal en forma del cap d’un lleó daurat gegant. (El logotip de MGM és un lleó que rugeix.) Ja fos per generar una imatge que els jugadors es llençaven a la gola d’un lleó o per la superstició asiàtica que els felins porten mala sort (o per algun altre motiu) el casino va re-dissenyar l’entrada passats només cinc anys.

^ Torna a dalt