Història del blackjack

L’any 2002, Max Rubin convenció al Barona Casino de Lakeside, California (EE. UU.) per a crear el Saló de la fama del blackjack. Entre el 2003 i el 2015, 20 jugadors han estat nomenats membres del Saló de la fama del blackjack (incloent-hi, l’any 2008, un grup de quatre persones, coneguts com a Quatre genets d’Aberdeen) El reconeixement del Saló de la fama del blackjack té un punt de paradoxal: és el major honor que es pot assolir al blackjack, però entra en conflicte amb l’objectiu de la majoria de professionals del blackjack de mantenir l’anonimat. La millor descripció detallada dels assoliments dels membres del Saló de la fama es troba a la pàgina Blackjack Forum Online d’Arnold Snyder. Les dates de publicació dels llibres fan referència a la seva primera publicació.

Al Francesco (2003): pioner del joc en en equip.

Peter Griffin (2003): matemàtic, pioner dels mètodes d’avaluació dels sistemes del compte de cartes. Autor del llibre Theory of Blackjack (1979).

Tommy Hyland (2003): fabulós jugador professional de blackjack i llegendari jugador de blackjack en equip.

Arnold Snyder (2003): fabulós jugador professional de blackjack i autor de diversos llibres i articles molt influents, així com de la pàgina Blackjack Forum Online d’Arnold Snyders.

Edward O. Thorp (2003): considerat i respectat per tots com a pare del compte de cartes. Les seves edicions de Beat the Dealer (1962) va ser un èxit de vendes en què s’escrivien l’estratègia bàsica i els mètodes de compte de cartes. Després de desenvolupar els seus sistemes com a professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), als seus llibres hi va descriure els seus primers intents d’aplicar els seus sistemes, provats als ordinadors, als casinos reals. La seva fama durant els anys 60, encara que observada amb recel per la indústria dels casinos, va ser responsable de l’augment continu de la popularitat del blackjack.

Ken Uston (2003): fabulós professional de blackjack i autor. El seu llibre The Big Player (1977) va revelar les seves aventures al casino com a jugador professional expert en el compte de cartes i en blackjack en equip.

Stanford Wong (2003): excel·lent jugador professional de blackjack, analista i autor. Segons Arnold Snyder, el seu llibre Professional Blackjack (1975), va tenir un gran impacte als jugadors experts perquè oferia als comptadors de cartes un mètode senzill ans potent per a afrontar els freqüents jocs de 4 baralles que s’havien convertit en norma a Las Vegas. Molts professionals encara consideren les oportunitats per a comptar cartes com un “abans” i “després” del Wong.

Max Rubin (2004): fundador del Saló de la fama del blackjack i amfitrió de l’esdeveniment anual Blackjack Ball. Innovador de les estratègies del joc en equip. Autor de Comp City (1994).

Keith Taft (2004): inventor i innovador de dispositius informàtics de blackjack dècades abans del concepte d’”ordinadors portàtils”.

Julian Braun (2005): matemàtic i enginyer informàtic, programes dels quals es van utilitzar per a desenvolupar els principals sistemes de compte de cartes a la primera generació de l’era informàtica. Segons la pàgina Blackjack Forum Online d’Arnold Snyder, membre del Saló de la fama del blackjack, els seus programes van servir per a desenvolupar tots els sistemes de Lawrence Rever, així com els Hi-Opt. Dels jugadors professionals “abans de Stanford Wong” (els que jugaven de manera professional abans de la publicació l’any 1975 de la primera edició de l’obra Professional Blackjack de Wong), la majoria feien servir els sistemes Ten Count, Hi-Lo, Hi-Opt I o Hi-Opt II de Thorp, o els sistemes Point Count, +/- o Advanced Point Count de Revere. Aquests van ser els sistemes més populars i d’ús més extens durant uns deu anys i tots ells es van desenvolupar gràcies als programes de Julian Braun. Autor de How to Play Winning Blackjack (1980).

Lawrence Revere (2005): autor pioner (Playing Blackjack as a Business (1969) i desenvolupador de sistemes de compte de cartes.

James Grosjean (2006): fabulós jugador professional de blackjack. El preu dels exemplars de la seva obra Beyond Counting(2000), ja descatalogada, no baixen dels 2.000 $. La seva versió privada (també anomenada Exhibit CAA, pel número de proba assignat al llibre original en un cas judicial que va guanyar contra diversos casinos) només la ven a persones que coneix personalment. Es considera el manual més avançat del blackjack en l’actualitat.

John Chang (2007): fabulós jugador professional del blackjack i director del equips de blackjack del MIT.

Quatre genets d’Aberdeen (2008) – Roger Baldwin, Wilbert Cantey, Herbert Maisel i James McDermott. Els anys 1956 i 1957 van publicar la primera estratègia bàsica precisa. Va ser un èxit de la història del blackjack i la base pels sistemes estratègics posteriors, a més d’un important aconseguiment matemàtic, ja que es va realitzar amb l’equivalent als calculadores d’escriptori. També van ser coautors de Playing Blackjack to Win(1957).

Richard W. Munchkin (2009): fabulós jugador professional de blackjack, autor i analista. Va escriure Gambling Wizards (2002).

Darryl Purpose (2010): fabulós jugador professional de blackjack.

Zeljko Ranogajec (2011): fabulós jugador professional de blackjack. Considerat un dels millors jugadors de casino d’apostes altes. Es calcula que realitza apostes amb un valor superior a mil milions de dòlars l’any.

Ian Andersen (2012): pioner i autor de Turning the Tables on Las Vegas (1976) i deBurning the Tables on Las Vegas (1999).

Robert Nersesian (2013): advocat de Las Vegas que ha representat jugadors de casino en judicis amb sentencies històriques contra casinos.

Don Schlesinger (2014): conegut com a un dels principals analistes i autors de sistemes i obres sobre blackjack. La més famosa d’elles és Blackjack Attack (1997).

^ Torna a dalt

Basic Strategy: l’optim mètode per a jugar al blackjack sense comptar les cartes. Explica quan demanar carta, quan plantar-se, quan doblar, quan dividir, quan demanar assegurança i quan rendir-se en funció de les cartes. Roger Baldwin, Wilbert Cantey, Herbert Maisel i James McDermott (també coneguts com a quatre genets d’Aberdeen) van validar aquesta primera versió de l’estratègia bàsica els anys 1956-1957 amb calculadores d’escriptori. L'estratègia bàsica varia en determinades situacions, en funció de les regles del casino sobre doblar i dividir, i de si el crupier ha de demanar o plantar-se amb un 17 suau.

Compte de cartes: diversos mètodes per a realitzar un seguiment de les cartes jugades (i, per tant, de les restants) a la baralla que s'està jugant.+ La teoria general darrere el compte de cartes, confirmada matemàticament fa temps, és que una proporció relativament alta dels asos i les cartes amb valor de deu (deus, jotes, dames i reis) restants són favorables al jugador. El compte bàsic implica realitzar un recompte aproximat cada cop que apareix una carta amb un valor de deu davant de cada aparició d’una carta amb un valor de tres, quatre, cinc o sis. Els sistemes de compte de cartes es tornen més complexos en incloure-hi els asos, la penetració, els diversos valors de cartes concretes i els nivells d’aposta. L’objectiu d’aquests sistemes és identificar si una baralla és favorable o no i, en conseqüència, ajustar les quantitats de l’aposta (i, en ocasions, l’estratègia bàsica). En la pràctica, l'estratègia de canviar els nivells d’aposta de manera dràstica es deu al recel dels casinos cap als jugadors que compten les cartes.

Joc en equip: té lloc quan diversos jugadors de blackjack maximitzen les situacions favorables. Per a aconseguir-ho, aposten petites quantitats i continuen comptant a diverses taules de blackjack del casino. Quan la composició de les cartes no jugades afavoreix seriosament el jugador, designen un “gran jugador” que es mou entre les taules realitzant apostes grans. Igual que en el cas d’altres mètodes que depenen del compte de cartes, l’engany que implica el joc en equip és, sense dubte, legal, no obstant això, en molts casinos intenten evitar-lo.

^ Torna a dalt

21 (2008): una pel·lícula basada en l’obra Bringing Down the House de Ben Mezrich, una versió de ficció sobre les experiències de l’equip de blackjack del MIT.

Beat the Dealer (llibre de Dr. Edward O. Thorp, publicat per primera vegada l’any 1962): un gran èxit de vendes sobre les estratègies bàsiques de blackjack, el compte de cartes i les experiències del Dr. Thorp a l’hora de provar les seves teories acadèmiques a casinos acompanyat per quatre experimentats jugadors que proporcionaven assessorament i el bankroll necessari per a dur a terme la investigació.

The Big Player (Ken Uston, 1977): el primer llibre que va revelar els secrets dels jugadors que practicaven compte de cartes i joc en equip al blackjack. S’hi barregen les estratègies i anàlisis d’Uston amb anècdotes dels casinos.

Bringing Down the House (Ben Mezrich, 2002): un llibre supervendes basat en l'experiència de l’equip de blackjack del MIT. Considerat generalment una obra de no ficció, inclou noms ficticis, diàlegs inventats, personatges amb característiques de diverses persones reals i descripcions modificades de fets amb fins narratius. Aquest llibre va servir com a base per a la pel·lícula 21.

Resacón en Las Vegas (película, 2009): una comèdia sobre un cap de setmana de comiat de solter a Las Vegas. Inclou una escena en què Alan (interpretat per Zach Galifianakis), a diferència del seu comportament generalment còmic, juga al blackjack de forma magistral, compta les cartes i guanya una gran suma. 

Acorralado en Las Vegas (1986): una pel·lícula d’aventures i acció protagonitzada per Burt Reynolds com a guardaespatlles de Las Vegas. Inclou escenes en què Reynolds guanya i perd grans quantitats al blackjack. Es basa en la novel·la i el guió del famós guionista William Goldman.

Rain Man (1988): una pel·lícula de gran èxit entre la crítica protagonitzada per Dustin Hoffman i Tom Cruise. L’any 1989 va guanyar quatre estàtues de l’Academia: les del millor pel·lícula, millor guió original, millor director (Barry Levinson) i millor actor (Hoffman). És una història d’un viatge pel país de dos germans interpretats per Hoffman (el paper d’un autista prodigi internat en una institució menta) i Cruis (una persona egoista i desagradable que no era conscient de l'existència del seu germà). Fan una parada a Las Vegas, s’allotgen al Caesars Palace i Raymond (interpretat per Hoffman) utilitza les seves habilitats matemàtiques i mnemotècniques per a guanyar al blackjack.

^ Torna a dalt

Don Johnson, president d’una empresa desenvolupadora de sistemes informàtics de carreres hípiques, va guanyar 15 milions de $ al blackjack entre desembre del 2010 i abril del 2011. Els casinos afectats van ser el Tropicana (6 milions de $), Borgata (5 milions de $) i Caesars (4 milions de $), tots d’Atlantic City a la ciutat estatunidenca Nova Jersey. Tenint en compte l’import de les seves apostes, va negociar condicions del joc favorables amb els casinos: un 20 % de descompte a les pèrdues, possibilitat d’apostar fins a 100.000 $ per mà i dividir i doblar fins a 4 vegades, i l'exigència que els crupiers es plantessin amb un 17 suau.

Kerry Packer: multimilionari australià del sector dels mitjans de comunicació conegut com al “Rei de les balenes”, als casinos de tot el món a la última dècada del segle XX i la primera del XXI. La majoria de les histories dels seus principals guanys i de les seves pèrdues no es poden verificar, trets alguns detalls específics. L’any 1995 o 1997 (o potser ambdós), va aconseguir una gegantesca suma jugant al blackjack al MGM Grand a Las Vegas. Jugant sis mans de 200.000 $ (o 250.000 $) per mà, va guanyar entre 20 i 40 milions de $. (Es va publicar un reportatge en què s’informava que la seva ratxa guanyadora va durar 40 minuts.) El seu èxit al joc de casino es va considerar la causa del tancament de l’Aspinall, l’any 1990. Un dia d’any nou, als noranta, al Hilton de Las Vegas, va guanyar entre 8 i 10 milions de $ al blackjack, la qual cosa va reduir els beneficis anuals del casino i va costar als directors la seva bonificació anual. També era conegut per deixar propines exorbitants, fet que van confirmar els directius dels casinos després de la seva mort, l’any 2005. En alguna ocasió va deixar-ne una d’un milió de $ al The Mirage. Com a mínim en una altra ocasió va demanar a una cambrera que tornés amb el saldo restant de l’hipoteca de la seva casa (que va resultar ser 150.000 $) i la va pagar.

^ Torna a dalt

^ Torna a dalt

A causa del recel amb què els casinos tracten els professionals del blackjack, els jugadors d'èxit acostumen a fugir de la publicitat i el reconeixement, una practica que complica donar fe als seus assoliments o fins i tot a les seves identitats. Per exemple, Ian Andersen (Turning the Tables on Las Vegas, Burning the Tables on Las Vegas) és un desconegut total. Durant 40 anys ha utilitzat un pseudònim a l’hora d’escriure. La seva imatge no ha aparegut mai en públic. Fins i tot els millors professionals i els “iniciats” de la comunitat del blackjack no tenen ni idea de com és ni saben el seu nom per a contactar-lo.

^ Torna a dalt

L'australià Zeljko Ranogajec, jugador de blackjack i expert en apostes esportives, té fama de ser el major jugador de casino del món. S’ha calculat que cada any aposta un total d’uns mil milions de $.

^ Torna a dalt

Don Johnson, president d’una empresa desenvolupadora de sistemes informàtics de carreres hípiques, va guanyar 15 milions de $ al blackjack entre desembre del 2010 i abril del 2011. Els casinos afectats van ser el Tropicana (6 milions de $), Borgata (5 milions de $) i Caesars (4 milions de $), tots d’Atlantic City a la ciutat estatunidenca Nova Jersey. Tenint en compte l’import de les seves apostes, va negociar condicions del joc favorables amb els casinos: un 20 % de descompte a les pèrdues, possibilitat d’apostar fins a 100.000 $ per mà i dividir i doblar fins a 4 vegades, i l'exigència que els crupiers es plantessin amb un 17 suau.

^ Torna a dalt

James Grosjean, un fabulós jugador professional i teòric del blackjack, és un dels autors més buscats del sector. És impossible per als col·leccionistes trobar el seu únic llibre, Beyond Counting (2000) amb un preu inferior de 2.000 $ per exemplar. Posteriorment, va publicar de manera privada una versió significativament ampliada, coneguda també amb el títol Exhibit CAA, que té el seu origen al número de prova assignat al llibre original en un cas judicial que va guanyar contra diversos casinos. Sembla que només el ven a gent a qui coneix personalment o que li han presentat coneguts de confiança.

^ Torna a dalt

Des del 1997, Max Rubin ha organitzat l’esdeveniment anual Blackjack Ball. Se celebra en un lloc secret i reuneix tots els millors jugadors del blackjack del món en una nit de xerrades i competició, en què també es tria un nou membre del Saló de la fama del blackjack. (No es permeten les fotografies.) Els assistents s’enfronten a una rigorosa sèrie de proves de coneixements tècnics, capacitat de compte de cartes, estratègia avançada, història i preguntes per a emportar-se la desitjada Grosjean Cup. El premi rep aquest nom perquè James Grosjean, membre del Saló de fama del blackjack, va guanyar aquest esdeveniment tres cops i des de llavors se li va prohibir participar-hi. El segon premi, el Munchkin Award, deu el seu nom a Richard Munchkin, un altre membre del Saló de la fama que també va acabar tres cops a la segona posició i va ser exclòs igualment d'edicions posteriors.

^ Torna a dalt

És un nom tècnicament poc apropiat. Hi va haver diversos equips de blackjack del MIT i, en general, no estaven composats per estudiants del MIT. (La majoria d'estudiants no tenen l’edat legal per a entrar als casinos estatunidencs.) Durant diversos anys hi va haver diversos grups de jugadors de blackjack (en ocasions, de manera simultània i sense saber-ne uns de l'existència dels altres) formats en l'àrea de la ciutat de Boston, a l’estat de Massachusetts. A causa de la disciplina i intel·ligència necessàries per a organitzar i portar un equip de blackjack, diversos directors i membres inicials eren estudiants o antics estudiants del MIT. La informalitat dels mètodes de reclutament va portar a la participació d’altres estudiants o antics estudiants.

^ Torna a dalt